Les Escoles de la Barceloneta: 1931-1936

Quan el 14 d’abril de 1931 es proclama la segona República, una de les primeres decisions del nou govern va ser la de fer front a l’ enorme dèficit escolar existent. En aquells moments, a Catalunya, segons el “Anuario Estadístico de España de 1930”, hi havien 3.049 escoles, i, segons les primeres valoracions, eren necessàries 5.771. D’altra banda, calia estructurar urgentment una política de renovació pedagògica que comportés un ensenyament actiu, científic i racional.

Per desenvolupar les noves polítiques, la Generalitat de Catalunya va emprendre mesures tals com la creació de tres institucions: l’ Escola Normal de la Generalitat, l’Institut-Escola i els Grups Escolars. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Comissió de Cultura i el Patronat Escolar, es proposaren impulsar la renovació pedagògica i garantir-ne l’escolarització, la seguretat i l’alimentació.

En aquest marc d’importants canvis socials, un dels temes prioritaris per la Barceloneta fou la reivindicació de la millora de les seves escoles. Amb una població de 31.590 habitants (any 1930), el barri compta amb 21 escoles de les quals 5 són religioses, 6 públiques i 10 col·legis privats.


DETALL DE LES ESCOLES DE LA BARCELONETA ALS ANYS 30 DEL S. XX (1)

ESCOLES RELIGIOSES
1
Escola Sant Joan Baptista
Filles de la caritat - monges espanyoles
c/ Balboa, 19-27 / c/ Mediterrània
2
Escola Sant Josep
Germans de La Salle. Escola incendiada el 1936
c/ Mediterrània, 1
3
Escola Ntra. Senyrora de Montserrat
Filles de la caritat - monges franceses
c/ Tormenta 9
4
Grupo Esolar Hogar de Maria Niña
"Muy Ilustre Junta de Damas"
c/ Rector Bruguera 2,4 i 6
5
Centre Montserrat
Patronat Obrer Sant Miquel del Port
Ptge. Marquès de la Quadra, 1


ESCOLES PÚBLIQUES
1
Escola nacional graduada i Parvulari
Bombardejades el 1937
c/ Balboa, lletra L
2
Escola del Mar
Bombardejada el 1938
Platja al final c/ Almirall Aixada
3, 4

Escoles unitàries carrers Guitert, Grau i Torres i Balboa, traslladades el 1937 a la escola reconstruïda sobre les runes de l'Escola de
i 5
Sant Josep (La Salle), després de ser apropiada per l'Ajuntament
6
Grup Escolar “Casa del Marí” (any 1934)
El barri aconsegueix la cessió de la Casa del Marí sent conseller municipal Hilari Salvadó

ESCOLES PRIVADES
1
Colegio-Academia de San Miguel
Director J. Planell, successor de D. F. Manaplata
c/ Sant Miquel, 37, pral.
2
Colegio "Barceloneta"
Director D. Lluís Bech
Plaça de la Barceloneta, 1 i 3, baixos
3
Colegio de Ntra. Sra. de los Dolores
Dirigit per Dª Magdalena Barber
c/ Sant Miquel, 43, 2º
4
Colegio Santo Tomas
c/ Alegria, 2
5
Colegio Academia Española
Director D. Sebastià Gay
c/ Atlàntida, 27-29-43/c/ Baluard, 28
6
Col·legi Mercantil del Casino Republicano
c/ San Miquel, 29, 1er 1a
7
Colegio-Academia Mercantil
Director D. José

c/ Balboa, lletra H
8
Academia de la Purísima Concepción
Direcció Dª Joaquina M. Masdeu Bertran
c/ Ginebra, 23
9
Colegio Nuestra Señora del Rosario
Direcció Dª Lola Codina
Passeig Nacional, 27, pis
10
Col·legi Pòsit de Pescadors
Moll del Rebaix

Una aproximació al nombre d’alumnes d’aquestes escoles feta a partir de les fonts de la nostra recerca (2), ens permet determinar el pes específic de cadascun del diferents grups: En primer lloc, se situen les cinc escoles religioses amb uns 1.240 alumnes (52%), tot seguit, els 10 col·legis privats, 600 alumnes (25%) i en darrer lloc l’escola pública, 545 alumnes (23%) -aquesta darrera xifra incorpora tant sols 30 nens i nenes de l’Escola del Mar, que són els que s’han considerat nombre màxim d’alumnes de la Barceloneta-.

D’acord amb les anteriors dades, els escolars de la Barceloneta eren 2.385, el que representa el 7,55 % del total de la població, 31.590 habitants. Percentatge aquest manifestament baix i que ens indica l’existència generalitzada d’un important dèficit d’escoles. En tot cas, al llibre “Tots els barris de Barcelona” de J. Fabre i J.M. Huertas Claveria, es fa una cita de la revista “Barceloneta (sur mer)”, (BSM), de 2 de juliol de 1932, en la que fa referència a aquest dèficit.... l’any 1932 hi havia a la Barceloneta 2.000 nens sense escola.

També cal inserir el fet que les escoles més ben equipades i condicionades, tant per espai com per recursos de tota mena, eren les escoles religioses. Una estimació basada en la superfície ocupada per cada escola (3), ens dona el següent resultat: les dues primeres escoles religioses, Sant Joan Baptista i Sant Josep, disposaven d’una superfície de sòl de 4.895 metres quadrats, amb amplis patis, així com una superfície edificada similar; les restants tres escoles religioses, tenien una superfície edificada d’uns 1.793 metres quadrats. O sigui un total de 6.688 metres quadrats, el que representa un 5,23 metres per alumne, gairebé el doble que la calculada per a les escoles públiques, uns 2,74 metres, i més de doble que les privades, 2,31 metres.

Tres escoles públiques i nou de les privades, eren ubicades en pisos o plantes baixes dels edificis residencials del barri i la seva activitat es desenvolupava en unes condicions molt deficients. En relació a aquestes circumstàncies, les entitats culturals, esportives i recreatives de la Barceloneta, el desembre de l’any 1931, es dirigeixen al president de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, senyor Pere Comas, argumentant:

....”Hace años que existe una bella escuela primaria en la Barceloneta donde se educan con todos los adelantos de la enseñanza moderna buen número de niños barceloneses. La mayoría de nuestra población infantil, de puertas afuera, anhela poder asistir a una escuela que reúna semejantes condiciones y por el contrario asiste a escuelas antiguas, situadas en pisos sórdidos, sin ninguna condición higiénica ni pedagógica. Este noble deseo de que los niños de la Barceloneta puedan asistir a una Escuela como la del Mar, sería fácilmente posible si usted, honorable ciudadano, se brindara atender nuestro ruego, edificando una nueva escuela de playa en el lugar donde actualmente está situada la batería del Astillero, servicio que hoy no responde a nada y, símbolo de todo un pasado que no representa, ciertamente, la ideología de nuestros poetas. En el lugar donde hoy existen símbolos de destrucción aparezca una bella Escuela donde se eduque el corazón y el pensamiento de nuestros niños, y esto será un nuevo motivo de compenetración entre el vecindario de la Barceloneta y el primer Ayuntamiento de la República. Barcelona, 7 de diciembre de 1931”. (Signen els representants de setze associacions culturals, esportives i recreatives).
( El Noticiero Universal, 16 de diciembre de 1931)

Cinc anys després, el Conseller de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Víctor Colomer, fa balanç de la feina feta i d’ entre altres coses ens diu:

...”Augmenta i millora les escoles municipals i del Patronat (Escolar). Proporciona nous locals a les escoles de l’Estat. Les converteix en graduades i posa fi a la vergonya d’aquells locals infectes, sense llum, sense ventilació ni camp de joc, sense condicions higièniques i pedagògiques. ...”
(Revista Nova Ibèria, març-abril de 1937, extreta del llibre de Ferran Aisa “L’Ajuntament de Barcelona (1931-19369), república, guerra i revolució”.


(1) Segons memòria de: Raimon Miquel, Pere Rodríguez, Alfons Cánovas, Bartomeu Navarro, Rosa Quincoces, Jaume Garcia, Pau Caldés, la redacció-coordinació d’ Emili Garcia i la col·laboració de Maria Jesús Vidal i Isabel Centeno. Altres fonts d’informació han estat els programes de les festes majors del període analitzat on s’anunciaven els col·legis privats
(2) Fonts: Conselleria de Cultura Ajuntament de Barcelona (anys 1931-1939); Manuel Garcia Gargallo (L’ensenyament de l’Església a la ciutat de Barcelona); Agustí Granada i Pich (Elogi de la Barceloneta)
(3) Les superfície de sòl s’han obtingut a partir del plànol Martorell, any 1929, en el cas que l’escola ocupés un solar en exclusiva. La superfície edificada, es dedueix dels anteriors paràmetres o bé s’ha estimat per les característiques de l’adreça: baixos, pis,.... (Càlculs efectuats per Emili Garcia)