19 de gener de 1938

En el marc de les ofensives aèries de l’aviació italiana amb base a Mallorca sobre la població civil, el primer trimestre de 1938 va ser especialment dur per als barcelonins. Només en els primers vint dies del mes de gener d’aquell any, per causa de les bombes es van produir més víctimes mortals que durant tot l’any 1937 tot i que això només va ser el preludi dels sagnants fets dels dies 16, 17 i 18 de març d’aquell any (670 morts i 1.200 ferits).

Al llarg del dimecres 19 de gener de 1938 es produïren dues alarmes: una a les 4,15 h sense més incidències, i l’altra, a les 12,10 h i amb fatals conseqüències. En aquest segon atac hi intervenen 6 bimotors italians Savoia procedents de Palma que llencen la seva mortífera càrrega a diferents punts de la ciutat; entre d’altres, els “Dipòsits Comercials” del Port (avui Palau de Mar) i en el mateix barri de la Barceloneta, en el que resulten afectats el Passeig Nacional (“Tinglado” situat davant del carrer Almirall Cervera, abans Alfredo Calderón) i el número 23 del carrer Pescadors.

Vista aèria del bombardeig del Port i de la Barceloneta al llarg
del dia 19 de gener de 1938. (Exèrcit de l’Aire)

En total es produeixen 170 morts i més de 200 ferits; d’aquestes víctimes mortals, i segons el llibre de Defuncions Judicials de l’Hospital Clínic, quaranta-set (47) corresponien a persones vinculades a la Barceloneta i al Port (entre elles, el Sr. Josep Cánovas Vázquez, pare del nostre benvolgut veí Alfons Cánovas Lapuente, que treballava aquell dia als esmentats Dipòsits Comercials). De les quaranta-set víctimes: 32 eren homes, 8 dones, 1 nena, 1 nen i 5 persones més sense identificar. Els seus noms:

Rafael Garcia Pazos
Joan Bartolin Gargallo, 32 anys
Francisco Soto Jerez, 18 anys
Tomás Mellado Garcia
Agustina Comas Cartero
Rosa Serrano Carreras, 20 anys
Eduard Martí Cirero, 50 anys
Concepció Fernández Estévez, 29 anys
Martí Paredes Paredes, 62 anys
Carlos Miranda Guerra, 55 anys
Francesc Trillo Bru, 13 anys
Antoni Pérez Miras
Valerià Borell Castany, 46 anys
Vicenç Campos Barcelona, 71 anys
Rafaela Abadia Lea, 37 anys
Matilde Arenas Octavio de Toledo, 21
Joana Tovar Salvador, 26 anys
Eduard Arranz Oliva
Agustí Redondo Lorente, 72 anys
Carmen Cabeza Rodríguez, 35 anys
Esteve Carbonell Gay, 27 anys
Josep Fornolls Prat, 22 anys
Santiago Montoya Mufíoz, 45 anys
Josep Maymon Piferrer
Manuel González López, 65 anys
Ramon Bona Pueyo, 24 anys
Gerard Fernández Torres
Eliseu González Martínez, 28 anys
Rafael Ruiz Moya, 42 anys
Josep López Rubio
Ernest Breto Nolla, 47 anys
Antonia Gibernau Vidal, 27 anys
Salvador Vilaseca Fabregat, 24 anys
Maria Jubella Serra, 34 anys
Josep Garrido Morera, 27 anys
Josep Cánovas Vázquez, 57 anys
Antoni Capdevila Gassó, 64 anys
Josep Cabré Garrigós, 29 anys
Jaume Nuedras Aguilar, 33 anys
Benet Calleja Rodríguez
Agustina Escudero Ors, 12 anys
Emili Marimon Comas, 29 anys

Segons l’informe 75 dels Bombers de Barcelona, les bombes que van caure sobre els “Dipòsits Comercials” provocaren l’enfonsament dels extrems de l’edifici i un incendi en el tercer pis on hi havia emmagatzemada una gran quantitat de goma. El foc es va estendre als altres pisos, la planta baixa i al subsòl pels traus oberts per les bombes i les caixes del muntacàrregues. El “Tinglado” del moll front al carrer Alfredo Calderón, va quedar parcialment derruït i l’edifici del carrer Pescadors, 23, va patir un petit incendi a la cuina del tercer pis sense conseqüències.

Aquesta descripció del bombardeig, que localitza especialment els seus efectes en les instal·lacions portuàries de la Barceloneta, i les característiques de les víctimes, majoritàriament homes adults, fan pensar que en gran part els morts eren treballadors portuaris en plena feina del mig dia. D’altra banda, les bombes sobre el Port-Passeig Nacional podrien ser la causa de les víctimes que no estaven treballant però que en aquells moments circulaven pel Passeig.

Fidel reflex del patiment i angoixa d’aquell dia va ser la nota publicada al diari “La Vanguardia” a l’endemà dels fets, 20 de gener:

“Las trágicas incursiones de la aviación fascista” (Balance sangriento de la jornada: Más de un centenar de muertos y muchísimos heridos en la población civil).

“El ministro de Defensa Nacional facilitó ayer el siguiente comunicado:
Minutos después de las doce horas de hoy (19 de Enero) seis bimotores enemigos procedentes de Palma de Mallorca lanzaron sobre sitios muy céntricos de Barcelona gran número de bombas de extraordinaria potencia, que derribaron algunos edificios-vivienda y causaron en otros considerables desperfectos.
El número de muertos sobrepasa el centenar siendo también muy elevado el de heridos.Las baterías antiaéreas hubieron de cesar en su fuego al despegar nuestras escuadrillas de caza, las cuáles no lograron dar alcance a los aparatos agresores ya que se internaron rapidísimamente en el mar, de retorno a su base”.