La Barceloneta per la seva especial ubicació al costat del Port es converteix en un objectiu estratègic i sens dubte és la zona zero de la ciutat de Barcelona entre 1937 i 1939. La por dels bombardeigs és de tal magnitud que s'intensifica la construcció de refugis, molts d'ells en pèssimes condicions, la qual cosa els acaba convertint en trampes mortals. El fet de no poder garantir la seva seguretat fa que la població de la Barceloneta possiblement fos pionera en un altre drama, el dels refugiats, ja que la Junta de Defensa Passiva va acabar aconsellant l'evacuació de la població per la continua caiguda de les bombes en un territori on l'estret entramat de carrers duplicava els estralls causats i on ni tan sols es comptava amb un sistema de refugis efectiu. En aquells moments la Barceloneta allotjava aproximadament a uns 35.000 habitants i no tots podien marxar fora de Barcelona pels seus propis mitjans. Aquells que tenien menys recursos, van haver de buscar refugi en altres barris de la ciutat. Si bé inicialment l'autoritat competent va intentar garantir l'ajuda als refugiats, aquesta situació va col·lapsar una administració que estava en plena guerra.
Aquest voldria ser el diari de cada un d'aquells dies de bombardeigs que van sofrir la Barceloneta i el Port.
0 comentarios:
Publicar un comentario